la biblioteca del Sant Francesc

la biblioteca del Sant Francesc
LA NOSTRA BIBLIOTECA

dissabte, 3 d’octubre de 2015

Un article interessant del diari ARA.

Famílies,reproduim aquí l'article de la Laura Pinyol publicat al suplement "CRIATURES" del diari ARA d'avui dissabte. Ens ha semblat interessant i esperem que també us ho sembli a vosaltres. Bona lectura!

Fem vincle: cada nit un conte

Explicar contes als vostres fills i filles converteix aquest moment en rutina familiar i en un espai de qualitat

Des de temps immemorials els contes formen part de tots els pobles i cultures. Al voltant del foc en temps pretèrits, explicats pels grans de la tribu, de les famílies, les històries transmeses per via oral sintetitzen una manera de veure i entendre el món que s’ha transmès al llarg d’infinites generacions.
Trobar un moment cada dia per llegir o per explicar un conte als vostres fills és trobar un moment únic i íntim per teixir el vincle familiar. Un moment exclusiu en forta competència amb tantes altres activitats que conviuen en la vida quotidiana, com la televisió, els videojocs o les activitats extraescolars programades que redueixen aquests moments per deturar-se i fer una cosa plegats, pares, mares i canalla. Trobar moments per a la lectura de contes, de poemes, de contemplar llibres il·lustrats és una excusa per sistematitzar una estona exclusiva entre pares i fills amb temps de qualitat.
Saviesa i experiència
Què tenen els contes que abdueixen els infants, siguin com siguin, vinguin d’on vinguin? Un conte és com un organisme viu que neix, creix, es desenvolupa i es tanca, amb un final conegut i reconegut. Tots tenen un denominador comú: històries senzilles, plantejaments clars de situacions i personatges, aparició i resolució del conflicte amb un final clar i determinant. Però el fons és una corretja de transmissió de valors, patrons, processos vitals que poden traslladar-se fàcilment a l’univers simbòlic de cada infant.
El primer vincle
Fe Fernández i Josep Maria Jové van viatjar a Etiòpia quan el Tamirat tenia vuit mesos. Era un fill molt esperat, molt estimat, que coneixien per primera vegada. Reconeixen obertament que els contes els van servir “per tenir el primer contacte” i acostar-s’hi “d’una manera molt fàcil”. S’asseien el Tamirat a la falda, deixaven que toqués els contes de textures, que s’enlluernés amb els colors. “Sentia el nostre xiuxiueig i es familiaritzava amb la nostra veu, la nostra llengua, la nostra companyia”, recorda la Fe.
Ara el Tamirat té cinc anys i adora els llibres, com la seva mare, que a més és llibretera. “No hi ha res millor en aquest exercici d’aprendre a estimar la lectura -diu la Fe- que arribar-hi des de l’afecte, des del plaer, de relacionar-la amb algú que t’estima molt”.
Contes per consens
A casa de Cesc Bosch i Míriam Vila la literatura també hi ocupa un lloc preferent. Cada dia, abans d’anar a dormir -“Intentem que sigui pels volts de les nou, si ens en sortim”, confessa la Míriam-, decideixen entre tots plegats quin conte s’explicarà. “Si tenim marge de temps, repassem títols de la prestatgeria i, quan la Nia i el Jan s’han posat d’acord, ens posem còmodes al sofà i el llegim”, diu. Si van tard, el conte es llegeix al llit. Els contes de la seva biblioteca particular només tenen un competidor infal·lible: “Els contes del Cesc, com el Gat fredolic, el Babot Closcadura i l’ Eugeni distret o un conte nou i que sobretot no sigui repetit!”
Cesc Bosch, com a pare i pedagog, destaca el valor que aporten des de sempre els contes: “Experiències i vivències que d’altra manera no tindrien”. Per a ell, “la transmissió de valors i la superació de pors a partir de les petites moralines” que porten incorporades és la funció principal dels contes. “Donar seguretat, eines per resoldre problemes, per moure’s pel món” són conseqüències d’aquesta familiarització amb els contes que, a més, “explicats amb la veu de la mare resulten molt tranquil·litzadors”, conclou.
Una porta a l’infinit
Però el més important, segons subratlla el Cesc, és que “són imaginació i la imaginació és una porta a l’infinit”. La Míriam ho corrobora: “Junts hem vist núvols que canvien de color segons l’emoció que sentim, hem conegut gegants porucs, hem navegat per galàxies amb l’ajuda dels estels i hem descobert els amagatalls dels follets del bosc... Cada aventura que inventem és un conte que retenim a la nostra imaginació”.
Un altre dels resultats d’aquesta relació continuada amb els contes, a parer de Fe Fernández, és la vinculació pel gust per la lectura. Des del seu punt de vista de llibretera a L’Espolsada, a les Franqueses del Vallès, afirma: “Quan els nens aprenen a llegir i les escoles recomanen llibres amb lletra de pal o lletra lligada, sovint hi ha un buit, perquè molts pares deixen d’acompanyar els seus fills en aquesta immersió a la lectura. I és llàstima, perquè així es perden molts lectors”.
La seva recomanació és “seguir acompanyant-los, com qui va amb ells a un partit de futbol”. Per a la Fe un bon lector es fa “quan pot triar” i això és una “prova d’assaig i error, d’anar tastant allò que t’agrada i el que no, per arribar a tenir un criteri com a petit lector”. Una bona manera és anar a conèixer a les biblioteques quina mena de llibres agraden a cadascú i després, de mica en mica, “ja podràs configurar-te la teva pròpia biblioteca amb llibres bonics i especials que, sobretot, els entrin pels ulls”. Com diu la Míriam: “Casa nostra és petita, però els llibres hi tenen sempre lloc. Són el nostre petit tresor”.
Sense excuses. Contes per explicar en 5, 10 o 15 minuts
Aprendre a llegir és un moment ple de màgia i, precisament per adaptar-se als primers lectors, seduir-los i evitar frustració o avorriment, l’editorial Edebé ha llançat la col·leccióContes en 5, 10 i 15 minuts, escrits i il·lustrats per Stefanie Pfeil, Maria Espluga i Gabriela Rubio.
Són textos clars i concisos amb molta acció i diàlegs vius que s’adapten a les tres velocitats. L’autora Maria Espluga defineix com una “oportunitat” participar en aquest projecte: “Els relats curts i concrets, acotats en el seu desplegament, es complementen plenament amb la il·lustració que hem pogut fer per a cada conte”. Pensats per al públic que s’inicia a la lectura, “funcionen igualment quan els pares i mares els llegeixen en veu alta”. Per a Gabriela Rubio és “una experiència especial perquè en resulten contes molt visuals, pel fet que les històries estan tant escrites com dibuixades pel mateix autor, i això en fa uns llibres molt emocionals”. Cada volum explica universos ben diferents fruit de la personalitat de cada una de les autores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada